imagesIIAquest article consta de quatre parts, que anirem publicant pròximament, ha estat elaborat amb extractes recollits dels llibres publicats pels autors nomenats en la bibliogràfica, el que pretenc es contribuir, a una millor comprensió de la qüestió, que es fonamental, a l’hora d’obtenir el coratge d’encarar la salut: abordar seriosament el tema de la nostra alimentació.

En alguns casos copio literalment el que el seu autor diu, encara que he preferit no detallar-ho a cada moment, per facilitar l’agilitat de lectura. Se que els llibres tenen drets d’autor i que copiar parts d’ells, pot constituir un delicte.

La meva intenció no és obtenir cap tipus de benefici personal; al contrari, pretenc contribuir a divulgar l’obra i les idees d’aquests autors, amb l’expressa recomanació que es comprin els seus llibres, ja que, solament amb la lectura integra de tots ells, es podrà obtenir el benefici de tenir accés a proves molt valuoses, per arribar a conclusions pròpies sobre l’alimentació que més ens convé.

Les bases

Si volem aconseguir que una casa sigui estable, necessitem començar per proporcionar-li uns fonaments sòlids. El mateix que si el que pretenem és practicar una alimentació sana, hauríem de tenir en compte que la nutrició ha de satisfer les necessitats especifiques de l’organisme al que ha d’alimentar.

¿Que necessitat primordial del nostre organisme ha de satisfer l’aliment? Si tenim una visió exclusivament quantitativa, convindrem que necessitem proteïnes, hidrats de carboni, grasses, etc. Però si aixequem una mica la mirada, veurem que tota la vida d’aquest planeta està sustentada pel Sol. Per tant, el que les nostres cèl·lules necessiten, és un menjar capaç de proporcionar-nos la llum solar organitzada en energia nutritiva.

Són les plantes les que a través de la fotosíntesi, transformen i organitzen la llum solar, en una energia adaptada al metabolisme del nostre organisme, en quantitats precises, i en correlacions concretes perfectament adaptades a la nostra organització biològica. “És en les plantes sobretot on es realitza l’absorció i l’organització de la llum al servei de la vida. Són el fonament del que denominem alimentació” diu el Dr. Bircher Benner. Per tant, quan ens alimentem de plantes estem assimilant l’energia que necessitem de primera mà, amb la qual cosa, podrem funcionar lliurement durant un temps considerable i en condicions optimes.

Generalment, pel que fa a la qüestió alimentària, es classifica al genere humà, en el grup dels omnívors. Aquesta classificació, que de tenir-la en compte determina el que ens posem en la boca, no s’ajusta per res ni a la nostra fisiologia, ni a la nostra anatomia, sent una de les principals causes de la degeneració i proliferació de les malalties tan comunes de la nostra societat occidental. Seria convenient doncs, revisar-la. Tothom coneix les conseqüències resultants de posar gasolina en un cotxe que funciona amb dièsel o viceversa.

Els antropòlegs han establert que les adaptacions corporals dels humans, provenen des dels seus orígens com a animals menjadors de fruita. Igual que la paleontologia assenyala, després d’innombrables estudis d’anatomia comparada, que els humans van ser exclusivament menjadors de fruites, i que seguim sent biològicament una espècie vegetariana.

Veja’m uns quants exemples que corroboren a nivell anatòmic i fisiològic el que diem:

  • els nostres membres no posseeixen arpes, sinó dues mans sensitives.

  • la nostra estructura dental, esta adaptada per mossegar i mastegar els aliments, no per tallar i estripar.

  • el nostre intestí és llarg i sinuós, no curt i llis com necessiten els menjadors de proteïna animal.

  • la saliva és alcalina per descompondre els sucres i midons, i no àcida com els carnívors.

  • l’estomac segrega poc àcid clorhídric, i no tenim l’enzim anomenat uricasa per descompondre l’àcid úric, un subproducte tòxic que resulta del procés de digestió de la carn.

Un replantejament seriós de la nostra alimentació ens portaria també, a considerar la quantitat de substàncies que el nostre cos pot assimilar. És a dir, que la proporció del menjar ingerit, i la despesa energètica sigui capaç de ser sostinguda en el temps. Així com la qualitat del que mengem, per descomptat; no és el mateix una poma biològica amb tots els seus nutrients, que una produïda a força de substancies químiques, i tractada perquè duri més temps en els supermercats amb un aspecte vendible.

Necessitem urgentment convertir l’alimentació en un dret, al servei de la salut i el benestar de l’espècie, i no en un negoci lucratiu en benefici d’uns pocs.

I substituir la concepció quantitativa i mercantilista, que tenim de la nostra alimentació, per una visió qualitativa, i fugir de la idea tan comuna, heretada dels nostres pares i avis que el que és bo, mai és excessiu.
¿Però què és el que realment és bo per a nosaltres?

És el moment oportú per llegir el que el Dr. Bilcher Benner ens proposa en el seu llibre Calories i energia nutritiva. Editorial RIALP

L’ocultació de l’evidència

La salut publica es deteriora, la despesa en cures sanitàries és enorme i, no obstant això, certes malalties rares en temps antics són freqüents avui dia, així com el sobrepès, la diabetis, les malalties cardíaques i el càncer van en augment, i el que és més greu encara és que la nostra joventut emmalalteix a edats cada vegada més primerenques. En paraules del Dr. T. Colin Campbell “el problema pot resumir-se en tres factors: Esmorzar, dinar i sopar”.

L’alimentació humana a partir del segle XX és especial, i no té absolutament cap precedent en la història de la humanitat i dels mamífers. En l’actualitat basant-nos en les evidències que ens proporcionen la química, la fisiologia, la genètica i la immunologia, podem afirmar sense por d’equivocar-nos que l’alimentació influeix en un 99% en l’estat de la nostra salut.

És veritat, que sobre l’alimentació existeix tal desinformació que resulta molt difícil tenir una opinió adequada sobre aquest tema, i no parlem del neòfit solament, sinó que això inclou a professionals, universitats, i departaments governamentals. Per alguna raó estranya, ens obstinem a negar l’evidència de la relació existent entre el que mengem i l’estat de la nostra salut. Això és el resultat d’ignorància, interessos i mala fe; ja que no deixa de ser un dels negocis més grans i segurs del món. Les diferències entre governs, indústria, ciència i medicina no estan clares, com tampoc ho estan les diferències entre obtenir beneficis i promoure la salut.

El sistema d’atenció sanitària està estructurat per obtenir beneficis de les intervencions químiques i quirúrgiques. És obvi doncs, que ningú insisteixi massa que uns petits canvis d’hàbits de vida podrien prevenir moltes malalties. “He comprovat que els beneficis d’una dieta vegetariana són molt més valuosos que qualsevol fàrmac o cirurgia emprats en la practica medica” ens diu el Dr. Campbell, metge i científic.

No hi ha major falta de respecte d’un metge cap als seus pacients que retenir una informació que té el potencial de salva-l’his la vida. Encara que fent honor a la veritat, també cal dir que existeix una minoria de metges excepcionals que està demostrant que existeix un mètode simple de combatre les malalties: l’alimentació.

Arribat aquest punt, recomano la lectura completa del llibre del Dr. T. Colin Campbell, L’estudi de Xina. En la seva lectura, trobaràs argumentacions extenses i convincents, fruit d’innombrables estudis personals i d’altres eminents científics. Editorial SIRIO

Sobre la Dieta

Menjar hauria de ser una qüestió senzilla i plaent i si m’ho permets sagrada, ja que amb aquest acte convertim parts del món en nosaltres mateixos. Seguint amb el paral·lelisme de la casa, anteriorment esmentat, si vigilem especialment qui entra en la nostra llar, ¿com no parar atenció en el que introduïm en la part més interna del nostre cos? No estarem nosaltres mateixos facilitant als lladres de la nostra salut, l’accés als òrgans clau?

Cap animal salvatge s’alimenta de la llet d’un altre animal ni segueix prenent llet després del deslleti. El nostre tub digestiu no esta fet per digerir proteïnes bovines, ni per metabolitzar el procés de putrefacció i emissió de substàncies tòxiques de la carn. Els aliments tenen un impacte increïble sobre el nostre metabolisme, i per descomptat en l’inici, desenvolupament i en la remissió de les malalties. La majoria de científics que han estudiat el tema seriosament i sobretot, lliurement, recomanen una dieta vegetariana i d’aliments integrals.

composición-de-nutrientes