imagesEn aquesta segona part, intentarem aclarir una mica el mecanisme de les proteïnes, intentarem també posar llum sobre el mite que representen en la nutrició actual; i analitzarem en concret, que produeix en el nostre organisme la ingestió de les proteïnes d’origen animal, i la relació amb diferents malalties greus que cada vegada més estan presents a la nostra societat dita civilitzada.

Les proteïnes animals

Fem un aclariment respecte del mecanisme de les proteïnes, que segons la creença tan popular, necessitem ingerir costi el que costi. És veritat, que el nostre organisme necessita les proteïnes, perquè són part dels seus teixits i fan possible la vida. Però no totes les proteïnes són iguals, ja que cada òrgan i cada teixit necessita una proteïna concreta, amb característiques especifiques, i adaptades a la seva funció, de res li serveix al nostre cos la proteïna estructurada del llom de la vedella. El primer que haurà de fer l’organisme amb aquesta proteïna, és desestructurar-la en aminoàcids, per passar a construir amb aquests elements bàsics les proteïnes especifiques que ell necessita.

Per realitzar això necessitem utilitzar una certa quantitat d’energia. Doble treball doncs, desarmar per després tornar armar. ¿I si li proporcionéssim al nostre cos aminoàcids directament, i que ell s’apanyés per construir, amb aquest material bàsic, les proteïnes que necessita? Això no és cap desgavellada idea, això és el que ocorre exactament quan ens alimentem de vegetals, l’organisme recull els aminoàcids i els integra en les cadenes formadores de proteïna.

Sabem ara que, a través de sistemes metabòlics molt complexos, el cos humà pot obtenir tots els aminoàcids essencials de proteïnes vegetals, no és necessari doncs, consumir més quantitat de proteïnes, ni planificar meticulosament cada menjar. Estalviant-se així el treball extra de la desintegració, i a més, i més important, les restes tòxiques derivades de la digestió de la proteïna animal com és la aflatoxina (AF).

És important revisar la creença que fins fa poc es tènia respecte a les proteïnes: Àdhuc segueixen ensenyant en algunes universitats i escoles dietètiques, que la proteïna solament és possible obtenir-la dels animals, perquè segons aquesta creença les proteïnes vegetals són incompletes. Però recerques fetes per l’Institut Karolinska de Suècia, demostren que els vegetals, tant hortalisses i fruites com llavors i cereals són una excel·lent font de proteïna completa, molt més fàcils d’assimilar i sense cap de les toxines de la carn.

Una dieta rica en carn afavoreix el desenvolupament d’una flora de “putrefacció”, mentre que una dieta vegetariana indueix cap a la “fermentació”. Això ocorre en l’Intestí prim, que és la primera línia de defensa del nostre interior amb el medi ambient, i el responsable de l’assimilació dels aliments. El seu desequilibri, propícia tot tipus de filtracions al reg sanguini que es tornen patològiques. Se sap des de fa molt temps, que una dieta rica en proteïnes animals, grasses i productes refinats, és la responsable de les nombroses malalties que assetgen al món civilitzat. Veja’m alguns exemples:

El component comú a totes les malalties cardíaques és la placa arterial, entre altres coses podem trobar en ella el colesterol. Quan la placa recobreix una gran proporció de les artèries, el metge ens diu que patim arteriosclerosis, i segurament ens recomanés un bypass, però quan no és tan evident l’obstrucció, el risc d’infart de miocardi és altíssim, ja que la placa pot arribar a provocar el despreniment i en conseqüència un coagul que pot obstruir el flux sanguini al cor. Al 1946 un grup d’investigadors, van descobrir que l’index de mortalitat dels que seguien una dieta baixa en greixos i proteïnes d’origen animal, era de quatre vegades inferior.

Els processos de demència, segueixen un curs semblat a l’acumulació de colesterol en les artèries de les malalties cardiovasculars, però en aquest cas en zones essencials del cervell. Segons estudis realitzats comparant la incidència de l’Alzheimer de les zones del planeta més desenvolupades i les seves variants nutricionals, amb les zones menys desenvolupades, es va constatar que la incidència d’aquesta malaltia era menor en les segones. Evidentment a les zones més pobres com és sabut no es consumeixen dietes tan proteiques d’origen animal. El famós estudi de Framinghan, conclou que per cada tres racions addicionals de fruita i hortalisses consumides diàriament, el risc de vessament cerebral es redueix en un 22%.

Les recerques també conclouen la relació de la dieta amb les malalties autoinmunes. Ja que en el procés de digestió, alguna proteïnes passen la mucosa de l’intestí prim al flux sanguini sense haver estat completament descompostes en aminoàcids. El nostre sistema immunològic tracta aquestes restes com a invasors, engegant el procés autoinmune. Si això ocorre molt sovint el nostre sistema immunològic s’estressa, perdent la capacitat de discriminar entre les cèl·lules invasora i les nostres, possibilitant els atacs autoinmunes. El doctor Sawnk, en el seu estudi sobre l’Esclerosi Múltiple, assenyala que la progressió de la malaltia es reduïa considerablement en els individus que havien adoptat la dieta amb escàs contingut en greixos saturats. En contrast, el 80% dels pacients que patien l’esclerosi múltiple i van consumir la dieta amb major contingut en greixos saturats van morir a causa de la malaltia.

Que és la diabetis? Durant la digestió, els hidrats de carboni es descomponen en sucres simples, entre ells, la glucosa, que s’introdueix en la sang i el pàncrees produeix la insulina per transportar-la. Quan es desenvolupa la malaltia, aquest mecanisme es col·lapsa. Els diabètics tipus I no poden produir la quantitat adequada d’insulina, ja que les cèl·lules productores d’aquesta substància en el pàncrees han estat total o parcialment destruïdes. Això és el resultat d’una malaltia autoinmune. Els diabètics tipus II poden produir insulina, però el cos no la utilitza adequadament, i el nostre cos no pot metabolitzar el sucre.

En tots dos casos la conseqüència és que augmenten els nivells de sucre en la sang. El científic James Anderson va obtenir resultats impressionants tractant la diabetis solament amb l’alimentació. En un dels seus estudis va analitzar diabètics dels dos tipus, proporcionant-los una dieta baixa en greixos, riques en fibra i carbohidrats. Tots ells havien d’injectar-se insulina. Els diabètics de tipus I van ser capaços de reduir la seva medicació amb insulina en un 40%. Els de tipus II, en qüestió de setmanes, tots els pacients, menys un, van poder abandonar la seva medicació amb insulina.

Sabem ara que el nostre sistema autoinmune pot atacar al nostre propi cos mitjançant un procés de mimetisme molecular, induït per les proteïnes animals. Això succeeix durant l’activitat enzimàtica en la cèl·lules, la qual, pot augmentar o disminuir en funció de la ingesta de proteïna animal, és aquí on comencen els processos tumorals, a causa de mutacions provocades per l’adhesió de la aflatoxina (un derivat de la digestió de la proteïna animal) a l’ADN. Aquest tipus de dieta també augmenta els nivells d’una hormona, anomenada IGF-1, que és un factor de risc per al càncer.

El mateix podríem dir dels problemes oculars com a cataractes, la degeneració de la macula, etc. el principal responsable de la qual en aquest cas, és l’excés de radicals lliures, que el seu nombre augmenta amb el consum d’aliments d’origen animal.

El professor W.G. Robertson, un dels majors experts mundials en el tema de la dieta i la seva relació amb els càlculs renals, amb més de trenta anys de recerca, demostra la sorprenent relació del consum de proteïna animal i la formació de càlculs renals, a causa de les altes concentracions de calci i oxalat.

Els majors índex de osteoporosis, es donen en països com Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Suècia, Regne Unit, Finlàndia, Holanda, en definitiva països amb un altíssim consum de productes làctics. Això sembla com menys paradoxal, ja que com se sap, i tots els mitjans de comunicació s’encarreguen que ens quedi clar, la llet, i especialment la de vaca, és la que més calci té.

¿Que passa doncs? El nostre cos regula la quantitat de calci que necessita absorbir dels aliments i la que ha d’excretar, a través d’una forma activa de Vitamina D, anomenada calcitrol. Si es consumeix una quantitat excessiva de calci de forma continuada, el cos perd la capacitat de regular aquesta hormona, alterant la capacitat d’absorció i excreció del calci. Si a això li afegim que una dieta en proteïnes d’origen animal acidifica el PH de l’organisme, al cos no li agrada això i utilitza el calci dels ossos, per combatre l’acidificació permanent, la conseqüència de la qual serà la descalcificació.

Quina és la meva recepta per gaudir de bona salut? En poques paraules, consisteix en els múltiples beneficis derivats de consumir aliments d’origen vegetal i en els perills majoritàriament ignorats, que impliquen el consum d’aliments d’origen animal, entre els quals es troben tots els tipus de carn, els productes làctics, els ous i certs cereals.
La base científica per a les meves opinions és principalment empírica, obtinguda a través de l’observació i del mesurament, procedent de legítimes troballes en les recerques.
Dr. T. Colin Campbell