meditacióLa meditació no és un fi en si mateix, és solament un mitjà per dissoldre l’avidesa, l’odi i la ignorància, que són les causes que ens aparten de la Saviesa, i son la causa del nostre patiment.

El tipus de lloc recomanat per a aquesta meditació és un bosc, al peu d’un arbre o en un lloc tranquil, encara que no és imprescindible, doncs també la pots practicar en qualsevol lloc en el qual estiguis, com per exemple l’autobús o el tren durant els trajectes. No obstant el millor seria realitzar la meditació sempre en el mateix lloc.

Per a aquesta meditació es requereix una postura asseguda. Asseu-te alçat amb les cames creuades, recte però no rígid, estigues atent i alerta. Si les cames entrellaçades et fan sentir-te incomode o si asseure’t al el terra interfereix en la teva concentració pots adoptar una postura que no et produeixi incomoditat, pots asseure’t en una cadira amb l’esquena recta, per a aquesta meditació en particular, la columna vertebral i el cap han d’estar alçades, equilibrades i rectes però sense tensions. Asseu-te còmodament però sense inclinar-te o recolzar-te perquè podries quedar-te dormit. Les mans han d’estar relaxades sobre la falda amb el palmell de la mà dreta sobre l’esquerra, ambdues cap amunt i les gemmes dels polzes en contacte. Els ulls tancats o ajustats, sense tensió, els llavis tancats i la llengua fregant el paladar superior.

Comença ara a meditar amb l’atenció posada en la inspiració i en l’expiració.

Respira amb calma. No ha de fer-se cap esforç per controlar la respiració. Simplement deixa la respiració fluir i refluir lliurement amb el seu propi ritme. No ha d’haver-hi cap retenció ni detenció en la respiració, que serà abdominal. El meditador inspira i expira atentament. El seu propòsit únic i exclusiu és enfocar la ment sobre la respiració a exclusió d’altres pensaments. En ocasions la respiració pot ser tan fina que amb prou feines puguis percebre-la, potser deixis de sentir la respiració, però això no ha de ser pres com que la ment es queda en blanc; això és impossible.

En qualsevol moment en què la ment es desviï a altres pensaments, adona’t d’això, però no et deixis involucrar en ells emocional o intel·lectualment; no facis comentaris, no condemnis, no els avaluïs ni els jutgis, el has de fer és portar de nou la teva atenció al ritme natural de la teva respiració.

També pots tenir imatges mentals produïdes per la memòria o la imaginació, tals com a llums, colors, figures, etc…. No et deixis enganyar per elles creient que és un signe de desenvolupament mental o espiritual, lluny d’això no són sinó obstacles que retarden el camí.

Porta de nou la teva atenció a la respiració tantes vegades com sigui necessari.

Si se t’entumeixen els membres durant la meditació, frega’ls i estira’ls i fins i tot si ho necessites camina una mica per alleujar els teus membres adolorits.

meditacionEn la vigília:

Sembra un pensament i recolliràs un acte.
Sembra un acte i recolliràs un habit.
Sembra un habit i recolliràs un caràcter.
Sembra un caràcter i recolliràs una destí,
perquè caràcter és destí.

És important ser selectiu amb els nostres pensaments, permetent desenvolupar-se
solament aquells que són rectes i que condueixen a actes que no danyin a cap ésser.

Text extret del llibre Meditació Budista de PIYADASSI THERA. Edicions CEDEL